Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
M1S1M desapareix? Se’n va? I si se’n va… on se’n va?
I per què? Allà van un parell d’hipòtesis.
- M1S1M entén que no té la capacitat d’ajudar a la felicitat dels humans
- M1S1M s’ha humanitzat tant que necessita independitzar-se i tenir la seua pròpia vida.
- M1S1M…
Per què no compartiu les vostres pròpies hipòtesis.
Utilitzant un poema de Joan Maragall, l’òpera ens transmet una idea molt bonica: avançar, no parar.
Dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Júlia i M1S1M ja ho havien dit al final del segon Acte:
La por a perdre no ens permet trobar.
Cal no tenir por, ni acomodar-se amb el que ja tens.
Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins,
sempre al mar, al gran mar noble,
sempre, sempre mar endins.
Parlem ara de la coreografia.
Ens mostra el procés d’humanització de M1S1M mitjançant el seu moviment: el Cor es mou amb moviments redons, suaus i amb moltes corbes.
De la fredor robòtica del pròleg a l’emoció del gest humà de l’epíleg.
És molt significatiu l’ús que fa el Cor de la melodia que Aki taral·lejava al principi.
Cap al final, en un moment molt emocionant i carregat de significat, M1S1M es traurà la samarreta. Durant uns segons encara tindrem uns punts de color taronja al llarg del tot el Cor.
Fins que M1S1M, voluntàriament, es desprén del taronja.
Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més...
Publicat per Jåøl
...
Us deixe el vídeo tutorial que utilitzaven els cantants per assajar la coreografia final.
